Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV

En ple segle XXI, els mitjans audiovisuals es troben completament normalitzats i, perquè no dir, globalitzats. Tothom disposa de mitjans de difusió massiva d’informació i, per tant, es usuari – majorment passiva – d’aquesta gran xarxa d’informació. La interacció dels usuaris amb aquests mitjans és totalment passiva i unidireccional, és a dir, les persones – adults, nens i nenes, joves, ancians – reben informació però aquests, a la vegada, no envien informació ni cap missatge de tornada. Aquest suposa un dels gran problemes dels mitjans de comunicació – sobretot la televisió –, ja que molts individus construeixen la seva identitat a través dels diversos estímuls que reben del seu entorn més immediat i, per tant, la televisió – com a element present en moltes llars i en el context global de la societat – suposa un element a tenir en compte i que, fins i tot, ha de ser analitzat i estudiat en profunditat. 

En aquest text en particular, podem trobar dues grans finalitats:

1. Explicar la influència i el impacte dels aspectes de gènere – estereotips o situacions de discriminació – en la televisió.

2. Educar i co-educar els individus en relació als aspectes audiovisuals.

Per tant, primer començaré amb una petita explicació respecte Què és un “estereotip de gènere” per continuar amb com aquest pot aparèixer en els mitjans de comunicació i, a més, quines són les possibles solucions o propostes educatives que s’haurien d’instaurar per evitar casos de discriminació o estigmatització per causes de gènere.

El estereotip es defineix com un conjunt d’idees respecte els gèneres que afavoreix el establiment de rols fortament arrelats en la societat. Aquestes idees donen lloc a realitzar una diferenciació entre ambdós gèneres i, en particular, atorgant-li a cadascun una sèrie de característiques així com una identitat en funció del seu paper social o, millor dit, el que se suposa que ha de complir. D’aquesta manera, al llarg del temps – i fins i tot actualment – es sol adjudicar a la dona el rol de mare, cuidadora i de treballadora domèstica així com els trets que haurien de disposar per realitzar aquestes tasques: tendresa, amabilitat, emotivitat, sentimentalisme, instint maternal, etc. En canvi, quelcom masculí s’associa al àmbit públic i del treball, aspectes molt associats amb les característiques pròpies d’un sistema patriarcal com: competitivitat, acció, risc, iniciativa, etc. A continuació, i relacionat amb aquest tema, faré una breu explicació dels estereotips de gènere en les series de televisió enfocant la mirada en dos contextos clau: el familiar i el laboral.

Les series analitzades – Aída, Mis adorables vecinos, Los hombres de Paco, El comisario, Los Serrano, Los Simpson, etc –  es troben ambientades en el present i, a més, intenten representar la vida quotidiana – en major o menor mesura – mostrant a personatges en el seu microcosmos particular on es succeeixen una sèrie de situacions i interaccions que poden ajudar al espectador a identificar-se millor amb aquestes i amb els personatges que les duen a terme.

L’aparició de personatges femenins i masculins manté un cert equilibri en totes les series però, en algunes series – Los hombres de Paco, Aída, El comisario –, el rol protagonista l’agafa un d’ambdós gèneres, encara que majoritàriament sol haver un protagonisme col·lectiu. Tot i això, la distinció de gènere sol venir donat per un recurs molt utilitzat en moltes sèries <<la guerra de sexes>> que s’articula a través de trames de separació home/dona i que genera en situacions on els estereotips –tant masculins com femenins – son clarament visibles. Un altre aspecte, clarament visible en aquestes series, té a veure amb el desenvolupament professional dels personatges femenins i masculins i, més concretament, com el gènere influeix en aquest.

En quasi totes les sèries, els personatges femenins es desenvolupen tant socialment com a nivell laboral però el seus càrrecs, en contraposició al dels homes, són de menys responsabilitat o, fins i tot, responen a estereotips – la dona com a mare, cuidadora, mestressa de casa,etc; i home com a patriarca, treballador, etc – clarament delimitats anteriorment. Per tant, les series solen presentar un discurs que comporta a reforçar certs tipus d’estereotips socials i sexual que, en aquest últim cas, es presenten com una forma legitimadora de diferencia sexual. En la ficció, aquestes situacions es representen atorgant a ambdós personatges característiques dicotòmiques – pròpies d’un gènere i no de l’altre – i simplificant la diversitat. En el moment en que un dels dos gèneres presenta actituds fora d’aquests patrons se’ls sol presentar com una persona irracional, diferent, etc; el que comporta una clara discriminació i, fins i tot, estigmatització d’aquests.

En referència al àmbit laboral específicament, cada vegada podem veure com hi ha una normalització de la incorporació de la dona en el món laboral però no pas una major implicació del home en las tasques domèstiques. A més, en series com “Los Serrano” hi ha una clara distinció de feines “masculines” (taverner, mecànic, etc) i  “femenines” (mestres) així com la importància que tenen en el desenvolupament del seu exercici professionals. En moltes d’aquestes series, el personatges femenins – encara trobar-se en el lloc de treball i tenir càrrecs de responsabilitat – són rellevants per fer avançar trames de caire sentimental o amorós i, en pocs casos, la seva activitat laboral és crucial o rellevant.

A continuació, parlaré dels estereotips de gènere – en les series – dintre del nucli familiar. Encara la desestructuració i diversitat de nuclis familiar (monoparentals, nuclis tradicionals, heterogenis,etc) encara se segueixen imposant estereotips de gènere. Altres aspectes exposats – sense entrar en argumentar les series – és la camaraderia entre homes i la dificultats d’aquests per comunicar-se amb l’altre sexe. Tot i això, la camaraderia masculina té uns límits i aquest és la por a la homosexualitat i, per tant, la expressió d’actituds femenines per part dels homes. Aquesta situació provoca que s’estableixin discursos de caire homòfobs, on els personatges s’apropen a actituds femenines que els hi fan perdre la seva masculinitat.

 Per finalitzar, crec que fa falta molt educació audiovisual per evitar que les noves generacions no caiguin en paranys com els que he comentat i que es troben molt ben definits en el text. Cal evitar que els més joves – a través del visionat d’aquestes series – siguin transmissor de estereotips i prejudicis envers la dona, els homosexuals o qualsevol altre persona que no estigui dintre dels patrons socialment acceptats. Cal fomentar valors socials i audiovisual i fer de la televisió un espai de coneixement plural evitant caure en totes aquestes situacions que no provoquen res de bo.