Evolució tecnològica: la Web 2.0 en el context educatiu actual

L'aparició d'Internet  va suposar un gran avenç en la distribució massiva i global de la informació, així com de comunicació i interacció entre persones situades ens diferents espais geogràfics del planeta. Als seus inicis, aquest es caracteritzava per disposar d’un format de lectura que promovia una sensació de unidireccionalitat en els usuaris. Aquest format va rebre, posteriorment, el nom de Web 1.0.

La Web 1.0 són tot aquell conjunt de pàgines web només de lectura, és a dir, aquelles en que el usuari exerceix un rol passiu centrat en la visualització de material que conté la pàgina i no es capaç d’interactuar amb ella. Tot i que el seu impacte va ser molt positiu – tenint en compte lo innovador que era en aquella època –, els mitjans tecnològics i audiovisuals es caracteritzen per mantenir-se en constant procés d’evolució i canvi i, en aquest cas concret, no va ser cap excepció.

Arran l’any 2001 – amb la aparició de la febre del “.com” – el concepte que teníem d’Internet va canviar completament. L’aparició de la Web 2.0, com a predecessora de la Web 1.0, va suposar un gir totalment radical a la concepció que la societat tenia respecte Internet i els seu possible ús. Tot això, i tenint en compte les meves experiències amb les noves tecnologies, crec que va suposar un gran impacte en tots els àmbits - laboral, d'oci, et - però, en especial, al àmbit de la comunicació i de l'educació. 

 En el següent vídeo – realitzat per Manuel Area Moreira de la Universitat de La Laguna – explica molt clarament que és la Web 2.0 i allò que la caracteritza enfront la seva predecessora. 

En aquest vídeo se'ns exposa una sèrie de qüestions molts interessants –tractats també durant la sessió magistral – i que va emfatitzant a mesura que va realitzant el seu discurs. De tot aquest speech respecte la Web 2.0 vull remarcar dos aspectes:

  

    1.  L’explicació respecte l’evolució del ús d’Internet a les aules: en el minut 8:34, s’exposa l’evolució que ha sofert l’ús d’Internet a les aules. Al començament les pàgines web eren un mitja del professorat per integrar informació que l’alumnat – com a agent passiu – només podia visualitzar i llegir. En canvi, l’aparició de la Web 2.0 a principis del segle XXI va suposar un canvi radical i va convertir a les plataformes multimèdia en: espais de distribució de material i de creació d’aquest, espais de col·laboració entre individus, etc.

    2. El concepte de E-learning 2.0: consisteix en utilitzar els recursos per a que els estudiants puguin aprendre a través de la lectura, cerca de informació i la escriptura –  no només com a text escrit sinó també entesa com a text audiovisual –. Aquests aspectes s’han de sustentar en la utilització d’una metodologia de caire constructivista que no només centri el focus en la transmissió d’informació sinó que aquests aprenguin a través de activitats d’anàlisi, cerca i construir informació. I, per últim, també es pot utilitzar com a mitja per fomentar i facilitar el treball col·laboratiu entre els propis estudiants. Aquests aspectes es poden realitzar a través de programes com: Wikis, Blogs, etc.

   3.  Els PLE (Espais d’Aprenentatge Personals): són sistemes que ajuden als estudiants a gestionar i controlar el seu propi procés d’aprenentatge. Per tant, aquestes plataformes han de donar suport a l’alumnat per: fixar els seus propis objectius d’aprenentatge, gestionar el seu aprenentatge així com els continguts i processos, comunicar-se assertivament amb els altres, etc. Per poder permetre tot això, aquests espai han d’incloure i integrar tant aprenentatges de caire formal com informal en un mateix experiència per tal de poder connectar recursos i sistemes dintre d’un sistema espaial gestionat de manera personal i, a més, caracteritzat per 3 aspectes: utilitzada com a font d’informació per al alumne i el professor, capacitat de ser modificada i de promoure la reflexió respecte el propi aprenentatge i, per últim, tenir en compte qui ha influït en tot el procés d’allò après.

4. Requisits que ha de tenir un professional de l’educació en  ple segle XXI: al finalitzar el vídeo se’ns presenta una sèrie de requisits que l’autor d’aquest considera fonamentals per un professor – respecte la utilització adequada de les noves tecnologies de la informació i el coneixement a les aules – i que són: ser usuari/a habitual de la Web 2.0, realitzar un canvi de pensament pedagògic orientat a la difusió global dels coneixements i d’aquests espais personal de coneixements i, la que considero més important de totes, realitzar canvis en les pràctiques didàctiques derivades d’aquest canvi de mentalitat.