La referència als
termes produïts per Bauman (2006) –
societat líquida o sòlida – volen donar
una visió de l’actual societat i del ús de les noves tecnologies en aquesta.
Per avançar cap al futur, les societats s’han d’adaptar a les noves situacions
del context i vetllar constantment per les necessitats – a tots els nivells – d’aquells
que les constitueixen. Referent a les noves tecnologies, el flux
transformacional d’aquestes no han cessat en cap moment i, fins l’actualitat,
han suposat una autèntica revolució en tots els àmbits i dimensions de la
nostra vida. D’aquests aspectes
revolucionaris, el més interessant de tots té a veure amb un concepte molt estès
durant aquests últims anys: la Web 2.0. A continuació explicaré els trets
bàsics i els aspecte més interessants que ens ha ofert aquest mitja.
1. Principals característiques de la Web 2.0
Abans de comentar
les característiques pròpies de la Web 2.0 i la seva relació amb els 6 àmbits,
cal remarcar què és la Web 2.0. Segons O’Reilly (2005) es tracta d’una
plataforma de servei focalitzada en la participació activa, escalabilitat del
cost-benefici, transformació constant i reorganització de dades i fonts i, més
important, un software que aprofita d’intel·ligència col·lectiva en benefici de
tothom. La Red – com també es coneguda la Web 2.0 – es caracteritza per 6 grans
paràmetres que tenen amb múltiples aspectes i facetes de la informació (formació,
distribució, comercialització, transferència,...). Aquests 6 paràmetres són:
- Web 2.0 com a biblioteca universal: la podem considerar com un immens espai d’emmagatzematge d’informació. El gran volum d’informació actual requereix d’una sèrie de mesures que puguin evitar situacions de sobresaturació i <<intoxicació>> informativa, ja que poden provocar situacions problemàtiques al conjunt dels ciutadans respecte allò que els envolta. No ens hem de quedar només amb l’obtenció bruta de la informació, sinó que s’ha de comprendre i donar-li un sentit i significat a aquesta. Un dels objectius principals d’aquest mecanisme consisteix en promoure i fomentar l’alfabetització del individu en relació a la cultura digital.
- Web 2.0 com a connexió hipertextual: es pot entendre com un conjunt de peces de coneixements fragmentats que es troben connectats entre sí per formar quelcom més elaborat i complex. L’elaboració d’una wiki, un blog o una pàgina web es pot ser comparat a la realització d’un collage que ha de trobar-se perfectament cohesionat y tancat sobre sí mateix.
- Web 2.0 com a mercat global: entès com un espai de venda de productes i serveis de caire digital. La informació ha passat a ser un actiu important de les noves economies i del anomenat capitalisme digital. Molts aspectes de caire econòmic es porten a terme a tracés d’aquesta xarxa i, per tant, es requereix que la gent encarregada de portar a terme aquests aspectes tingui un determinat nivell de competències instrumentals en aspectes de gestió de la informació.
- Web 2.0 com a xarxes social: considerat com un espai d’interacció humana i de participació activa amb la resta de la comunitat. Facebook, Twitter, Flirck, etc; són alguns exemples de com la Web 2.0 pot ser utilitzada com una plataforma d’intercanvi d’informació de manera fàcil i directa. No només es poden utilitzar per fins d’oci, ja que aquestes també poden tenir utilitats professionals o, fins i tot, formatives i d’aprenentatge centrades.
- Web 2.0 com a espai de comunicació multimèdia i audiovisual: pot constituir un escenari de d’expressió personal a través de les arts audiovisuals. El món audiovisual ha crescut exponencialment i ha donat lloc a la difusió generalitzada de tota mena de continguts (fotos, vídeos, presentacions,...) que han fet necessari pot a terme un procés d’alfabetització de la població per entre el rol que poden tenir tant com a consumidors d’aquesta informació com de creadors de la mateixa.
- Web 2.0 com a entorns virtuals interactius: es pot tractar com un ecosistema artificial controlat per promoure els coneixements i experiències de les persones. El intent de promoure entorns virtuals – conglomerat de situacions de caire empíric amb aspecte de caire virtual – no són aspectes actuals i, en aquest cas, han donat lloc a moltes plataformes com Secondlife, Torque, etc. En aquestes plataformes no només podem crear avatar sinó que podem autorealitzar-nos de múltiples maneres i ens permeten millora la nostra competència digital.
2. Model teòric d'alfabetització digital
La comunicació a través
de les noves tecnologies és molt diferent a la utilitzada mitjançant l’escriptura
y lectura de materials en paper. L’alfabetització ha sigut una temàtica molt
analitzada per molts autors – de tots els àmbits, no només del educatiu – i que
han promogut la gran quantitat de literatura específica respecte aquesta
temàtica. Actualment, cada vegada més s’està centrant els esforços en estudiar
aspectes relacionats amb <<l’alfabetització digital>> com específica Gutiérrez i que no consisteix
en la simple utilització i saber fer del hardware i el software sinó la
capacitat de comprendre i interpretar els nous codis i formes comunicatives de
la cultura digital.
Per
tant, l’alfabetització digital ens ha de permetre tenir un domini instrumental
dels mitjans digitals i adquirir algunes competències necessàries per utilitzar
correctament aquests. En la imatge següent podem veure un línea de com podem
elaborar un model d’alfabetització:
Un altres aspecte que s'ha de tenir molt en compte, a part de les dimensions o àmbits abans esmentats, són les competències d'aprenentatge implicades en el procés d'alfabetització. En aquest cas, podem identificar 5 àmbits competencials:
- Instrumental: relatiu al domini tècnic de cada tecnologia i dels seus procediments lògics d’ús. Aquestes habilitats i coneixements pràctics han de permetre a l’usuari poder utilitzar adequadament tant el hardware com el software.
- Cognitiu: relativa a l’adquisició de coneixements y habilitats cognitives específiques que permeten buscar, seleccionar, analitzar, etc; una gran quantitat d’informació a la que es pot accedir a través de les noves tecnologies així com comunicar-se amb altres persones a través dels recursos digitals.
- Sociocomunicacional: desenvolupament d’un conjunt d’habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa, difondre’ls a través de diversos llenguatges i poder establir comunicacions fluïdes amb altres subjectes a través de les noves tecnologies. A més, cal desenvolupar unes normes de comportament que impliquin una actitud social positiva.
- Axiològic: relatiu a la presa de consciència de que les noves tecnologies de la informació y comunicació (TIC) no son asèptiques ni neutrals des del punt de vista social, sinó que incideixen significativament en el entorn cultural i polític de la nostra societat.
- Emocional: conjunt d’afectes, sentiments y pulsions emocionals provocades per l’experiència en entorns digitals.
3. Dret a l'alfabetització i condició necessària per al correcte desenvolupament social i democràtic.
A tall de síntesis, la alfabetització ha d’ajudar a les persones a
construir-se la seva pròpia identitat digital com a ciutadans autònoms, cultes
i democràtics. Aquest ha de ser considerat com un dels principals reptes –
conjuntament amb la igualtat d’accés a la cultura – a assolir a través de les polítiques instaurades
per les institucions educatives. Encara
això, cal dir que aquest procés d’alfabetització no només es dóna en àmbits d’educació
formal i, per tant, altres contextos també poden ser d’ajuda per motivar la
millora de l’alfabetització digital dels individus. Cal dir que hi ha molts
aspectes que s’interrelacionen i fan que la Web 2.0 sigui un tema molt més
complex que el simple maneig del software o hardware i transcendeix a aspectes
més de caire intel·lectual, social i ètic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario