Autoavaluació

 Per finalitzar aquesta etapa del nostre aprenentatge i com a punt i final d'aquesta assignatura, crec adequat realitzar aquesta autoavaluació respecte la meva experiència envers l'assignatura així com allò que he aprés durant aquesta i la seva aplicació en el meu futur professional.

1. Què he aprés durant aquesta assignatura? 

Al llarg de l'assignatura he après molts aspectes de les noves tecnologies que desconeixia per complet. Un dels més importants va ser la diferència entre Web 1.0 i Web 2.0 i les implicacions i diferències entre les dues, així com els beneficis i desavantatges que poden derivar d'una i de l'altre. Un altre aspecte que he pogut aprendre a través d'aquesta assignatura han sigut la gran quantitat d'eines i aplicacions educatives tant per tablets com per mòbils i, a més, com utilitzar-les de manera coherent i sempre tenint en compte les necessitats dels alumnes, professorat i de l'entorn. Cal esmentar les múltiples xerrades realitzades que, a nivell personal, crec que han sigut molt positives i interessants per aprendre la perspectiva de diversos professionals - tots relacionats amb professions i tasques relacionades amb les TIC - respecte aquests mitjans i, a més, aprendre de les seves experiències i ser una mica més conscients de quines poden ser les nostres funcions com a pedagog en el àmbit de les noves tecnologies.

• En quins nous temes he aprofundit?

Crec que he pogut aprofundir en temes com l'ús dels llibres digitals i del ordinador com a suport docent en les aules actuals. Crec que és un tema molt important i, en aquest cas, moltes vegades no se li dóna gaire importància. Considero que en l'assignatura hem pogut veure - a través de les lectures - diverses perspectives respecte l'ús d'aquests suports digitals i, a més, com integrar aquesta a l'àmbit de l'educació i, sobre tot, quins avantatges i inconvenients poden derivar del seu ús tant per els alumnes com per el professorat. 

• Quines noves preguntes me formulat? 

Moltes de les preguntes que m'he realitzat durant aquesta assignatura han anat focalitzades a les implicacions i utilitats d'allò aprés no tant a nivell educatiu sinó empresarial, ja que tinc clar que vull realitzar la meva tasca professional en l'àmbit de les organitzacions privades. Algunes preguntes han sigut... Com puc utilitzar el codi QR? Quines utilitats li puc treure al Aurasma a nivell professional? Quina és la millor manera d'integrar les TIC al àmbit laboral?

• A quines respostes e interrogants he pogut donar resposta? 

He pogut donar resposta a molts dels interrogants realitzats al llarg de l'assignatura. En relació a les preguntes abans esmentades, he sigut capaç - a través de les xerrades i el treball autònom - de veure la utilitat dels codis QR i l'Aurasma tant a nivell laboral com també educatiu i, a més, quins avantatges poden derivar del seu ús. En canvi, no he sigut capaç de donar resposta a aspectes més pràctics ja que no he pogut disposar dels mitjans així com del suficient temps ni recursos.

• Com creus que aquests nous coneixements poden influir en el teu desenvolupament professional? 

Com he esmentat en les altres preguntes, considero que aquests aprenentatges ens poden ser de gran utilitat com a professionals de l'educació. Independentment del context d'actuació on realitzem la nostra tasca, l'assignatura ens ha donat una visió global de la utilitat de les noves tecnologies des d'una visió crítica i sempre orientada a tenir en compte les necessitats no només del professorat sinó també des de la visió dels alumnes, treballadors, context, etc.

2. Com ho he aprés?

Tot això ho he aprés a través de les sessions magistrals, realització del treball grupal i, a més, treball autònom de cerca i investigació d'aquells aspecte que m'ha interessat més.

•   En que m'han ajudat les classe?

Crec que les classes ens han aportat l'apartat més teòric per a entendre la importància de les noves tecnologies en el món de l'educació i, a més, promoure que tinguéssim una visió tant macro com micro d'eines i mitjans didàctics i tecnològics que, a posteriori, ens poden servir per a realitzar la nostra tasca professional.

•   Quin ha sigut el paper de les lectures? 

Les lectures han sigut el suport didàctic per excel·lència en aquesta assignatura. Ens ha aportat molts coneixements teòrics així com experiències didàctiques relacionades amb l'ús de les TIC i els mitjans tecnològics. A més, considero que les lectures han sigut fonamentals per al bon desenvolupament de l'assignatura ja que permeten poder fonamentar les teves idees i, fins i tot, fer-te reflexionar respecte idees preconcebudes (com per exemple l'article respecte el gènere en la televisió).

•   Com m'han ajudat els treballs d'avaluació?

Encara que el treball ha sigut molt enriquidor, crec que en sí mateix no m'ha aportat res significatiu respecte els continguts donats al llarg de l'assignatura però m'ha permès poder tractar un tema que m'agrada molt - el cinema - enfocant-ho a una perspectiva més didàctica i utilitzant les noves tecnologies com eina per fer-ho possible.

•   Com m'ha ajudat el treball en grup? 

El treball en equip és fonamental per a la realització de qualsevol projecte i, tenint en compte això, crec que ens ha aportat la capacitat per poder fomentar tant les habilitats més de caire comunicatiu i, fins i tot, aquelles més centrades en la resolució de conflictes o de divergències en temes del treball. El fet és que tots 4 membres ja ens coneixem de fa molt de temps però, en cas de ser així, aquest sistema de treball pot promoure els vincles entre els integrants. 

3. Què he trobat a faltar en el aprenentatge realitzat en l'assignatura?

Crec que he trobat a faltar una mica més de concreció en l'ús de moltes de les eines utilitzades, és a dir, hem tractat moltes eines però de manera molt superficial. Crec que una bona idea, com aspecte a millorar per el futur, consistiria en portar a terme un projecte i fer servir el moodle i/o una wiki com a plataforma i anar integrat els diversos coneixements obtinguts al llarg de l'assignatura. 

• Què he fet bé?

Considero que he realitzat el màxim esforç en totes les activitats així com en la realització del blog i del treball en grup. He intentat fer-ho tot el millor possible i sempre sent molt exigent amb mi mateix al respecte. 

• Què he fet pitjor?

Potser el fet de que moltes entrades del blog han sigut purament reproductores, és a dir, només vaig plasmar allò donat en les classes sense cap mena de reflexió personal ni relació amb les lectures o altres fonts d'informació. Encara que considero que el meu treball en el blog és positiu, crec que això ha sigut un dels punts negatius respecte el meu treball. 

• Què podria haver fet millor?

Com he esmentat, la realització de més entrades amb reflexió personal hagués sigut allò que hagués pogut millorar. En relació al treball en grup, crec que he realitzat molt bona feina i considero que no cal que millori res. 

Docencia Virtual y Aprendizaje Autónomo: Algunas Contribuciones al EEES

Docència  universitària i TIC

Ens trobem en un món en constant canvi i, en aquest cas, les noves tecnologies no són una excepció a aquesta situació. Els mitjans tecnològic ha anat evolucionat de la mà de la societat i, poc a poc, s’han anat fent cada vegada més importants fins al punt de ser part essencial en la dinàmica de qualsevol aula universitària i, per tant, en l’exercici del professor universitari. Aquestes li donen oportunitats als professionals de transformar els sistemes convencionals de formació i, a més, atendre unes necessitats cada vegada més focalitzades en el coneixement i ús adequat de les tecnologies de manera pertinent i coherent. Això no ho podem entendre sense tenir en compte els principals reptes a nivell educatiu que segons Area (2002) són: 1) la integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar; 2) la reestructuració dels fins i els mètodes d’ensenyança (nous rols per docents i alumnes); 3) la extensió de la formació a través de xarxes d’ordinadors: la teleformació; 4) la revisió i replantejament de la formació ocupacional a la llum de les noves exigències sociolaborals impulsades por les noves tecnologies; y 5) el desenvolupament de accions d’educació no formal: la alfabetització tecnològica per el desenvolupament social i comunitari.

Un altre aspecte que comenta el text, i que resulta molt interessant, consisteix el fet de que totes les universitats – segons el informe Bricall (2000) – han portat a terme iniciatives amb les TIC en 3 àmbits: gestió, docència i investigació. Aquest informe remarca que, en aquest cas, els avenços més destacats va ser en l’àmbit de la formació i, en específic, pel que fa l’expansió de la formació on-line o a distància amb universitats tant cabdals com l’UOC (Universitat Oberta de Catalunya) – de la qual vam rebre una xerrada per part de Dra. Teresa Romeu, professora d'estudis d'Informàtica d’aquesta universitat – i la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància). A aquests canvis soferts a les universitat li hem d’afegir modificacions en les polítiques de convergència europea (Declaració de Bolonya, 2003) centrades en una major heterogeneïtat en les titulacions, flexibilitat a l’hora de concebre els itineraris d’estudi, individualització del procés de desenvolupament curricular, etc. A més, aquest processos de convergència en els EEES promouen una renovació didàctica dels plantejament educatius anteriors i, per tant, també del acte didàctic així com dels elements que l’integren. Alguns dels canvis són:

•     Mayor protagonismo del estudiante en su proceso de aprendizaje,
•     Formación basada en el desarrollo de competencias,
•     Adquisición de herramientas de aprendizaje por parte del alumnado,
•     Desarrollo de nuevos conocimientos y habilidades por parte del profesorado
•     Incorporación de las TIC a los procesos de E-A
•     Comunicación interpersonal y trabajo en equipo.

Més endavant, l’article ens fa un anàlisi del projecte EVAINU (Nous Entorns d’Aprenentatge i Innovació de la Universitat del present-futur) realitzat durant període de 2004-2006 i completament finançat per la UAB. Com se’ns indica, aquest va ser la primera aproximació al estudi de l’ús de es TIC en el desenvolupament de la tasca docent universitària. I, en aquest cas el seu objectiu principal era identificar noves modalitats d’impartir formació en la universitat i, principalment, que involucres l’ús de les TIC amb la finalitat d’indagar en el seu potencial per millorar l’ensenyança universitària.

No volent entrar en gaire detalls, crec convenient realitzar una petita síntesi dels resultats obtinguts ja que crec que molts conceptes relacionats amb el perfil professional del docent universitari així com les seves competències han sigut tractades al llarg de la carrera i, concretament, l’assignatura de Formació per a la Feina.

Llavors, per finalitzar aquesta entrada, podem dir que el projecte EVAINU ens determina la importància de les TIC i, en particular, l’ús del Campus Virtual com una oportunitat per millorar i donar un salt de caràcter qualitatiu des de l’ensenyança tradicional (classes magistrals). En termes de resultat d’estudi, he trobat especialment interessant dos aspectes:

1. Crear la necessitat de reflexió respecte el procés d’ensenyança, és a dir, realitzar avaluació de la pròpia pràctica docent i veure els punts forts i febles amb l’objectiu de millorar el seu exercici professionals mitjançant la formació. Aquesta és una de les propostes més adequades ja que, en molts casos, el professorat universitari no compta amb la suficient formació com per desenvolupar propostes metodològiques alternatives a la pura sessió magistral i, a més a més, tampoc disposa ni dels coneixements ni procediments adequats per aprofitar aquests recursos.

2. Les TIC faciliten la gestió de la informació i la comunicació permetent un procés d’aprenentatge més ajustat a les necessitats individuals, és a dir, tenir a l’abast el material – lectures, recursos, cronogrames, etc –  de manera immediata per, segons quines situacions, poder utilitzar-lo de manera ràpida i eficaç. Respecte la comunicació doscent-discent, moltes vegades el suscitar problemàtiques a través de vies de comunicació en xarxa com: fòrums, xats, correu electrònic, etc; poden ser un suport per als alumnes per a resoldre’ls de manera eficaç i més ràpidament.

Prova 24/1/14 (preguntes 3-4)

Pregunta 3

Crec que he realitzar un ús simbòlic-interpretatiu a aquesta eina però, encara això, en moltes parts dels procés – sobretot aquelles entrades relacionades amb les sessions magistrals – me limitat a fer-ne un ús clarament reproductor. Encara això, considero que el gran conjunt d’aportacions que he aportat en el blog han donat lloc a un procés de reflexió respecte els meus coneixements previs respecte la matèria i, a més, m’ha permès interactuar amb els meus companys i poder conèixer altres visions i perspectives d’un mateix tema així com poder reflexionar individualment al respecte.

Les 3 entrades que millor delimiten el meu treball en el blog han sigut: Reflexió “Buenas prácticas con TIC en la organización de la metodología de proyectos”, Les aplicacions de noves tecnologies avui: Codi Qr i Realitat Augmenta i, per últim, Evolució tecnològica: la Web 2.0 en el context educatiu actual.

La primera hem va permetre analitzar com d’importants són les TIC en l’àmbit de l’organització en qualsevol institució educativa i, a més, hem va permetre posteriorment veure la necessitat de tenir molt en compte el context a l’hora d’utilitzar aquest mitjans. La segona lectura hem va permetre reflexionar i analitzar les possibles implicacions que aquestes podien tenir tant a nivell educatiu com laboral – un àmbit molt rellevant i que m’interessa bastant a nivell professional – i, a més, les seves possibles conseqüències derivades del ús d’aquesta eina. I, per últim, l’última entrada hem va permetre endinsar-me en un tema molt important i interessant que m’ha permès conèixer i veure altres concepte importants en matèria de noves tecnologies (els EVA o Entorns Virtuals d’Aprenentatge, els PLE o Espais d’Aprenentatge Personal, etc).

Per tant, considero que el ús del meu bloc ha sigut simbòlic-interactiu però, encara la intenció de ser transformador, ha vegades ha tendit més cap al reproductor pel que fa la repetició i poc aprofundiment de les sessions magistrals

Pregunta 4

Per finalitzar, i a tall de conclusions, considero essencial esmentar una sèrie d’aspectes que considero essencial en relació a aquesta prova i l'assignatura en general.  El primer que vull destacar consisteix en la necessitat de ser conscients de la importància de les noves tecnologies en tots els àmbits de la societat i, especialment, en l’àmbit de l’educació. Aquesta assignatura, així com tot el que he analitzat en la prova i en el blog, m'ha donat oportunitat d’aprofundir en el tema de les noves tecnologies i, a més, en la gran possibilitat d’aquestes per generar canvis a millorar en l’exercici del professional de l’educació i, per tant, en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

El segon aspecte que considero rellevant esmentar consisteix en que, les preguntes realitzades en l'exament, m'ha permès integrar molts dels aprenentatges i m'ha donat l'oporunitat de combinar-ho amb la meva experiència personal i professional com en el cas de l'ús del Scratch (utilitzat en les meves pràctiques a LEGO)

El tercer consisteix en la gran utilitat dels continguts a l’hora de formar-me com a futur pedagog i, a més, tenint molt en compte que la meva meta professional consisteix en dissenyar, implementar i avaluar sistemes de formació on-line i, tenint en compte aquest objectiu, crec que aquesta assignatura així com tot el que l’integra – també la prova com a eina per demostrar allò après – pot esdevenir un factor vital en el trajecte per assolir la meva meta.

I, per últim, el quart aspecte consisteix en remarcar la importància d’aquesta a nivell afectiu, és a dir, aquests elements – no només en contextos educatius formals – permeten incidir activament en aspectes tant importants com la motivació dels alumnes i/o treballadors esdevenint de gran importància en qualsevol programa o proposta educativa i/o laboral. Les noves tecnologies tenen una gran utilitat en molts camps de la vida quotidiana i, en aquest cas, cal realitzar – tant per part dels pedagogs com de qualsevol altre perfil de la família professional dels formadors – una gran tasca d’apropament d’aquestes eines i mitjans a ambdós àmbits i, a més, promoure el interès per l’establiment d’una formació basada en les TIC com un mitja de formació assequible, dinàmic, etc. Encara semblar una situació idíl·lica, cal esmentar que l’ús d’aquests mitjans no comporta una eficàcia assegurada dels resultats i, segons les lectures realitzades durant l’assignatura així com el que s’ha comentat a classe, podem especificar el fet que el èxit o el fracàs d’aquests mitjans radica en el paper del docent com agent expert o no en la matèria i el grau d’expertesa en l’ús d’aquests. 

Prova 24/01/14 (pregunta 1-2)

Pregunta 1

L’afirmació realitzada per (Sancho, 2008: 20) ens mostra la importància de tenir en compte els elements que integren l’acció educativa i, més concretament, aquells que tenen a veure amb les noves tecnologies. És molt difícil realitzar el trànsit de TIC a TAC i, com podem veure en la cita, es requereix d’un anàlisi acurat de molts aspectes com: el sistema de treball dels docents, la por de canviar el seu exercici professional, ansietat pel fet de trobar-se en judici les seves competències, etc. Tot i considerar que aquests mitjans tecnològics suposen una millora generalitzada de la pràctica docent, hem de tenir en compte que aquestes eines i/o mitjans s’estableixen en un context determinat i, per tant, s’ha de realitzar un anàlisi acurat no només dels mitjans sinó també del medi concret on s’utilitzen com especifica Alejandra Bosco (2002) en el seu article  Las Nuevas Tecnologias en la Enseñanza:

"El valor pedagògic dels mitjans brota tant del medi en sí com del context en el que s'empra" (A. Bosco, 2002).

Llavors, i continuant amb aquesta dicotomia entre mitjans i entorn, el mateix article – i molt relacionat amb aquesta cita de Sancho –  ens especifica la necessitat d’anar cap a un model sociocultural de l’educació, la qual es caracteritza per fonamentar les accions de caire didàctico-tecnològic a través dels entorns educatius per, com a finalitat última, donar suport i ajuda als professional de l’educació per entendre aquestes eines així com les característiques pròpies del medi i com poden afectar a aquest. Això, segons la meva perspectiva requereix d’una formació basada en competències i, en concret, amb l’objectiu de promoure que tots aquells professionals – els quals no disposen de les competències necessàries per utilitzar correctament aquestes eines i, molt menys, ensenyar als seus alumnes a utilitzar-les de manera coherent i correcte –  puguin aprendre el màxim i, per tant, sortir d’aquest abisme generacional a nivell tecnològic que hi ha entre professorat i alumnes en matèria de noves tecnologies.

Llavors, tot i considerar que les dificultats establertes per l’autor del article, considero essencial que els professionals de l’educació siguin agents de canvi i innovació i, tenint en compte això, siguin capaços de veure en les TIC – com el conjunt d’eines, programes, aplicacions, etc – un conjunt d’oportunitat per millorar la seva tasca docent i proporcionar, amb tota certesa, una educació de qualitat als alumnes que, en aquest cas, ha de ser el fi últim de l’educació i la principal fita del que ens trobem en el món educatiu (més enllà de transformar les TIC en TAC).

Pregunta 2

Una dels mitjans d’ensenyament que hem utilitzat a classe i que, a nivell personal, he utilitzat a les pràctiques de Pedagogia d’aquest anys és l’Scratch. Sense entrar en massa detalls respecte què és Scratch només comentar que és una eina on-line que permet a nens i nenes – encara que no té un públic determinat – jugar i crear les seves pròpies creacions i història amb un software senzill dissenyat per fer aquesta experiència lo més dinàmica i enriquidora possible. Concretant, el meu comentari anirà a esbrinar si aquesta eina és interactiva i, en aquest cas, per quins motius ho és.

El primer element que fa aquesta eina interactiva consisteix en que el programa no t'ofereix activitats predeterminades, és a dir, ha de ser el propi professional de l'educació i/o alumant que ha de crear les seves pròpies activitats segons l'objectiu que vulguin assolir mitjançant aquesta. El fet de que sigui interactiva consisteix en que, en gran mesura, parteix d'una concepció de l'ensenyament centrada en que els alumnes - així com el professorat - puguin anar experimentat amb aquesta eina i, per tant, vagin aprenent a utilitzar-la i aprofundiment en els possible usos didàctics o, fins i tot, d'oci que poden derivar de les seves utilitzacions.

El segon aspecte té a veure amb la capacitat de compartir el material a través d’Internet però, en aquest cas, això pot comportar avantatges i inconvenients. És una eina interactiva pel que fa la capacitat de treball directament amb ella i anar aprenent a través de la “interacció” amb ella però, com a punt oposat, crec que el sistema d’intercanvi d’informació no és l’adequat o, al menys a nivell personal, el més idoni per fomentar una xarxa de coneixements entre els alumnes. El fet de penjar aquests materials a Youtube, Twitter, etc; no suposa cap intercanvi real i, tenint en compte tot el que s’ha comentat a classe, crec que no s’han d’incorporar aquests mitjans a les aules i fusionar-les amb l’objectiu de no perdre un aspecte tant important com és la comunicació i interacció entre les persones com especifica (A. Bosco, 2008) en el seu article De la supuesta relació entre tecnologia e innovación educativa ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

El tercer, i últim punt, consisteix en la capacitat creativa i innovadora que sorgeix de la realització d’aquesta eina. El seu ús és clarament interactiu però podem veure com segons cada persona aquesta pot ser utilitzada d’una manera diferent i única. Aquesta flexibilitat i versatilitat en la seva utilització la fa una eina capaç d’anar més enllà de la simple interacció i promoure una transformació en els esquemes tant dels alumnes com del professorat. Per tant, puc conclouré que és un eina interactiva però com especifica (A. Bosco, 2008) l’ús d’aquests mitjans depèn en gran mesura del context i de la professionalitat de cada docent que, en molts casos, pot donar lloc a que una eina transformadora no ho sigui o, fins i tot, tot el contrari. 

Las Nuevas Tecnologías en la Enseñanza

Després de llegar aquest estudi – basat en l’enfocament socio-cultural de l’educació i de les TIC – he sigut capaç de reflexionar respecte com els mitjans tecnològics (l’ordinador, principalment) van influir en la meva vida durant l’etapa primària i, tenint en compte el text, quines interaccions a nivell cognitiu es van produir a través d’aquests materials.

Un dels aspectes important, més enllà de la part més contextual centrada en la diversitat de perspectives i/o conceptualitzacions – tècnico-empíric, simbòlic-interpretatiu o curricular (Area, 1991) – consisteix en el fet de contextualitzar aquests mitjans, és a dir, tenir en compte en quins escenaris s’utilitzen aquests mitjans ja que, en gran mesura, segons aquests podem determinar com s’empraran aquestes eines tecnològiques.

Tot i això, a banda d'aquest aspecte, en l'article en qüestió també s'incideix en que "el valor pedagògic dels mitjans brota tant del medi en sí com del context en el que s'empra" (A. Bosco, 2002), la qual cosa emfatitza en el contingut treballat sobre els tipus d'interacció. D'aquesta manera, veiem com es tracta d'un anàlisi amb molta relació amb els continguts tractats sobre el diàleg electrònic que promouen les noves tecnologies, tal i com s'evidencia en el següent esquema:

El perquè de la teoria sociocultural:

Crec que un dels aspectes fonamentals d’aquesta lectura és la conscienciació respecte la importància de realitzar investigació en l’àmbit de les noves tecnologies, ja que aquestes es troben un constant procés d’evolució que, per tant, pot arribar a plantejar noves necessitats a les que pugui donar resposta.

Llavors, podem concebre que la teoria sociocultural actuaria com a fonament de l’acció tecnològica en entorns educatius i, de manera específica, ens dóna ajuda i suport per entendre tant les eines tecnològiques com les característiques pròpies del medi sociocultural on s’utilitzen (p. ex segons el col·lectiu en el que ens trobem, les seves necessitats específiques,...).En aquest cas, aquest estudi també ens aporta un gran fonament teòric respecte el camp de les noves tecnologies i, a més, ens permet reflexionar quines habilitats ens pot aportar cada eina amb l’objectiu d’escollir la més adequada en cada situació en concret (p. Exemple reconeixement o comprensió com s’exposa en l’article o, com en el nostre cas, a l’hora d’analitzar un determinat recurs multimèdia).

Per últim, i fent referència a la meva experiència personal, crec rellevant comentar el paper dels ordinadors així com el impacte d’aquests en els procés d’ensenyament i aprenentatge. L’ordinador pot ser una eina molt útil a l’hora d’intentar disminuir la càrrega del formador o, fins i tot, promovent que els alumnes realitzin treball en grup. A més, els ordinadors permeten augmentar la motivació dels alumnes i aprendre continguts a través de mitjans més enllà del simple llibres de text però, tenint en compte això, també hem de tenir en compte altres conseqüències com que delega les discussions en un segon pla. Per aquest motiu és tant important que els docents comptin amb una adequada formació al respecte, per així anar més enllà del seu ús limitat a "activitats d'assaig-error". Aquí també podem observar la gran influència del programa que triem però tenint en compte el context on s'aplicarà respecte a les seves possibilitats i limitacions, com ens exposa l'autora en aquesta lectura.

De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

«Hace sesenta años yo lo sabía todo; ahora no sé nada; la educación es el continuo descubrimiento de nuestra propia ignorancia» (Will Durant)

Relacionat amb aquesta cita, l'article realitzat per la professora Alejandra Bosco (2008) ens planteja un aspecte essencial en matèria d'educació que, en aquest cas, consisteix en la necessitat d'establir una relació entre l'ús de les TIC i les millores que aquests poden produir  a nivell educatiu. A més, especifica que aquesta millorar es realitza a través del exercici reflexiu no només per part dels docent sinó també dels alumnes i/o estudiants, els quals donen un sentit encara més interessant al retroalimentar la visió dels docent i aportar la seva visió com a consumidors del procés d’ensenyament.

Com podem veure, primer cal tenir molt clar el concepte de “tecnologia” ja que, en molts casos, segons aquesta pot produir-se una variació en l’enfocament o perspectiva. Per exemple, fa bastant temps aquesta era concebuda com un instrument capaç de controlar el procés educatiu, però actualment ens referim a aquest concepte per el següents camps:

    ·    La manera de fer d'una organització (tecnologia invisible)

    ·    Dispositius o recursos de caràcter físic (tecnologia material)

A més, per tal de que es produeixin processos reals de millora a nivell educatiu es requereix que els docents i/o professionals siguin capaços d’innovar i, en aquest cas, es refereix a la selecció del mitjà més eficaç per aconseguir una finalitat determinada. Per tant, veiem com està molt vinculat al progrés i els avenços de la societat en la que ens trobem immersos, donada la gran influencia que pot tenir.

Cal remarcar el fet de que tot procés d’innovació no té perquè comportar una millora en la eficàcia i que, en tot cas, aquests processos es duran a terme en el context de l’aula entre alumnes i professorat. Llavors, i tenint en compte això, és essencial donar rellevància a la formació dels formadors per tal de que aquests professionals puguin desenvolupar les seves competències i que puguin ser capaços d’escollir de manera més eficaç i eficient les eines més adequades segons la situació educativa.

Un altre aspecte que crec rellevant comentar consisteix en la capacitat de fomentar la crítica i autocrítica respecte el propi procés de docència així com l’ús dels mitjans tecnològics en aquesta. Els resultats obtinguts a través d’aquests mitjans depèn principal del ús que el docent, així com el alumnes, realitzin d’aquets. Com vam veure a la "La ilusión de la tecnologia", la tecnologia no té un caràcter neutral sinó que té darrere una sèrie d’ideologies econòmiques i socials que poden afectar a la pràctica docent i que han de ser tractades i analitzades. Per tots aquests motius caldrà reflexionar sobre quan les TIC milloren l'educació, enfocant-ho des de diversos conceptes d'innovació amb aquests recursos:

·   Ús de nous materials o recursos instructius

·   Ús de nous enfocaments, activitats o estratègies didàctiques

·   Elaboració de nous supòsits pedagògics 

Per acabar, considero essencial esmentar la importància d’integrar les TIC en l’ensenyament ja que pot esdevenir un element de gran utilitat per al docent en la realització de la seva tasca com  comenta Area (2007). Però el fet d’utilitzar els ordinadors o tabletes no implica que el professor sigui innovador, ni que l'alumnat incrementi la seva motivació o rendiment arrel de la seva incorporació a l'aula. 

Així, penso que per tal d'actuar correctament en relació a aquest tema serà essencial tenir molt present la següent idea: "Sin duda, la escuela del futuro estará llena de los artilugios electrónicos más novedosos, pero de los usos que hagamos con ellos dependerá qué nueva escuela seremos capaces de reinventar" (Bosco, 2008).

Llibres de text i professionalitat docent

Una de les principals dificultats a l'hora de plantejar qualsevol realització docent i/o formativa consisteix en valorar la qualitat de l'educació i, més concretament, en aquest article es comenta l'importància d'analitzar els materials didàctics (els llibres específicament) com a eina de suport i ajuda a l'exposició magistral.

Llavors, un dels aspectes essencials - que el text destaca en diverses ocasions - consisteix en la necessitat de promoure la capacitació a l'hora de prendre decisions tant en l'elaboració com en la selecció dels continguts més adients d'aquests materials, ja que tenen les competències per poder realitzar aquesta tasca. La professionalitat d'aquests es veu reflectida en aquestes tasques - entre molts d'altres - però hem de tenir en compte que hi ha diversos tipus de i que s'han de tenir en compte:

• Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen.
• Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984).

A més, i intentat aportar una perspectiva d'altres assignatures del grau, crec interessant especificar que podem considerar com a "Professional". El veritable professional és aquella persona capaç de gestionar situacions complexes més enllà d'allò preescrit, saber combinar recursos tant personal com de l'entorn on realitza el seu exercici, integrar en les situacions aquells recursos personals, aprendre de l'experiència - així com del aprendre a aprendre - i, per últim, tenir un cert compromís amb la tasca i els altres agents. 

•  Clares diferències segons el professorat en aspectes com: implicació, experiència, estil docent, vocació, nivell de coneixement, etc.
•  Gran diversitat de contextos socials i econòmics que, en molts casos, fa difícil la tasca docent (a nivell de recursos a nivell personal, econòmics, funcionals, etc).
•   Reticència de molts professionals a millorar la seva actuació docent, ja que això comporta trobar-se en el centre de les mirades respecte com realitza la seva tasca i, en cas de ser negatiu, hauria de millorar-la. 

Algunes de les problemàtiques que podem detectar són: "Per tant. com esmenta l'autora al final del article, "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos" (López Hernández, 2007)

A partir d'aquest comentari final, podem remarcar que aquests suports tenen com una doble vessant tant positiva com negativa segons el grau de professionalitat dels docents i, encara més important, de les competències de que disposen  - com els hem esmentat a classe: competència digital, tecnològica, etc -  o haurien de disposar per realitzar correctament la seva tasca i promoure que els mitjans utilitzats siguin transformadors i no reproductors. Tenint en compte això, l'autora especifica que la utilització dels llibres en paper encara segueix sent un dels principals suports en el procés d'ensenyament-aprenentatge i, encara la incorporació dels portàtils i/o tablets a l'aula, aquests encara segueixen sent recursos pocs utilitzats o utilitzats de manera molt específica per por a diverses situacions que poden generar aquests mitjans en els alumnes (distracció, manca d'atenció, etc).

Amb aquest motiu, i tenint en compte la importància del procés d'ensenyament-aprenentatge, crec fonamental promoure una sèrie d'actuacions i/o estratègies per promoure i millorar les competències del professorat evitant, en gran mesura, que realitzi un tipus d'ensenyament de caràcter trasmissiu i que pugui innovar i actualitzar-se amb la finalitat de millorar el seu exercici ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable de delimitar el nivell d'autonomia dels alumnes respecte el seu procés d'aprenentatge. 

Per finalitzar, considero que aquest article ens dóna molts aspectes per reflexionar respecte les TIC a l'aula i, a més, la necessitat d'aprofitar les noves tecnologies com un suport essencial en els context educatius actuals. A més, especifica la necessitat de que el professorat pugui desenvolupar i millorar la seva competència digital i utilitzar aquests mitjans al llarg dels seu exercici professional.

Tot i això, i com a conclusió. considero essencial utilitzar aquestes eines de manera adequada i coherent segons cada situació i promoure en els docents l'utilització d'eines tractades al llarg de l'assignatura com: les tablets o els llibres digital per poder generar una transformació de les TIC a les TAC i, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.