Prova 24/01/14 (pregunta 1-2)

Pregunta 1

L’afirmació realitzada per (Sancho, 2008: 20) ens mostra la importància de tenir en compte els elements que integren l’acció educativa i, més concretament, aquells que tenen a veure amb les noves tecnologies. És molt difícil realitzar el trànsit de TIC a TAC i, com podem veure en la cita, es requereix d’un anàlisi acurat de molts aspectes com: el sistema de treball dels docents, la por de canviar el seu exercici professional, ansietat pel fet de trobar-se en judici les seves competències, etc. Tot i considerar que aquests mitjans tecnològics suposen una millora generalitzada de la pràctica docent, hem de tenir en compte que aquestes eines i/o mitjans s’estableixen en un context determinat i, per tant, s’ha de realitzar un anàlisi acurat no només dels mitjans sinó també del medi concret on s’utilitzen com especifica Alejandra Bosco (2002) en el seu article  Las Nuevas Tecnologias en la Enseñanza:

"El valor pedagògic dels mitjans brota tant del medi en sí com del context en el que s'empra" (A. Bosco, 2002).

Llavors, i continuant amb aquesta dicotomia entre mitjans i entorn, el mateix article – i molt relacionat amb aquesta cita de Sancho –  ens especifica la necessitat d’anar cap a un model sociocultural de l’educació, la qual es caracteritza per fonamentar les accions de caire didàctico-tecnològic a través dels entorns educatius per, com a finalitat última, donar suport i ajuda als professional de l’educació per entendre aquestes eines així com les característiques pròpies del medi i com poden afectar a aquest. Això, segons la meva perspectiva requereix d’una formació basada en competències i, en concret, amb l’objectiu de promoure que tots aquells professionals – els quals no disposen de les competències necessàries per utilitzar correctament aquestes eines i, molt menys, ensenyar als seus alumnes a utilitzar-les de manera coherent i correcte –  puguin aprendre el màxim i, per tant, sortir d’aquest abisme generacional a nivell tecnològic que hi ha entre professorat i alumnes en matèria de noves tecnologies.

Llavors, tot i considerar que les dificultats establertes per l’autor del article, considero essencial que els professionals de l’educació siguin agents de canvi i innovació i, tenint en compte això, siguin capaços de veure en les TIC – com el conjunt d’eines, programes, aplicacions, etc – un conjunt d’oportunitat per millorar la seva tasca docent i proporcionar, amb tota certesa, una educació de qualitat als alumnes que, en aquest cas, ha de ser el fi últim de l’educació i la principal fita del que ens trobem en el món educatiu (més enllà de transformar les TIC en TAC).

Pregunta 2

Una dels mitjans d’ensenyament que hem utilitzat a classe i que, a nivell personal, he utilitzat a les pràctiques de Pedagogia d’aquest anys és l’Scratch. Sense entrar en massa detalls respecte què és Scratch només comentar que és una eina on-line que permet a nens i nenes – encara que no té un públic determinat – jugar i crear les seves pròpies creacions i història amb un software senzill dissenyat per fer aquesta experiència lo més dinàmica i enriquidora possible. Concretant, el meu comentari anirà a esbrinar si aquesta eina és interactiva i, en aquest cas, per quins motius ho és.

El primer element que fa aquesta eina interactiva consisteix en que el programa no t'ofereix activitats predeterminades, és a dir, ha de ser el propi professional de l'educació i/o alumant que ha de crear les seves pròpies activitats segons l'objectiu que vulguin assolir mitjançant aquesta. El fet de que sigui interactiva consisteix en que, en gran mesura, parteix d'una concepció de l'ensenyament centrada en que els alumnes - així com el professorat - puguin anar experimentat amb aquesta eina i, per tant, vagin aprenent a utilitzar-la i aprofundiment en els possible usos didàctics o, fins i tot, d'oci que poden derivar de les seves utilitzacions.

El segon aspecte té a veure amb la capacitat de compartir el material a través d’Internet però, en aquest cas, això pot comportar avantatges i inconvenients. És una eina interactiva pel que fa la capacitat de treball directament amb ella i anar aprenent a través de la “interacció” amb ella però, com a punt oposat, crec que el sistema d’intercanvi d’informació no és l’adequat o, al menys a nivell personal, el més idoni per fomentar una xarxa de coneixements entre els alumnes. El fet de penjar aquests materials a Youtube, Twitter, etc; no suposa cap intercanvi real i, tenint en compte tot el que s’ha comentat a classe, crec que no s’han d’incorporar aquests mitjans a les aules i fusionar-les amb l’objectiu de no perdre un aspecte tant important com és la comunicació i interacció entre les persones com especifica (A. Bosco, 2008) en el seu article De la supuesta relació entre tecnologia e innovación educativa ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

El tercer, i últim punt, consisteix en la capacitat creativa i innovadora que sorgeix de la realització d’aquesta eina. El seu ús és clarament interactiu però podem veure com segons cada persona aquesta pot ser utilitzada d’una manera diferent i única. Aquesta flexibilitat i versatilitat en la seva utilització la fa una eina capaç d’anar més enllà de la simple interacció i promoure una transformació en els esquemes tant dels alumnes com del professorat. Per tant, puc conclouré que és un eina interactiva però com especifica (A. Bosco, 2008) l’ús d’aquests mitjans depèn en gran mesura del context i de la professionalitat de cada docent que, en molts casos, pot donar lloc a que una eina transformadora no ho sigui o, fins i tot, tot el contrari.