De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

«Hace sesenta años yo lo sabía todo; ahora no sé nada; la educación es el continuo descubrimiento de nuestra propia ignorancia» (Will Durant)

Relacionat amb aquesta cita, l'article realitzat per la professora Alejandra Bosco (2008) ens planteja un aspecte essencial en matèria d'educació que, en aquest cas, consisteix en la necessitat d'establir una relació entre l'ús de les TIC i les millores que aquests poden produir  a nivell educatiu. A més, especifica que aquesta millorar es realitza a través del exercici reflexiu no només per part dels docent sinó també dels alumnes i/o estudiants, els quals donen un sentit encara més interessant al retroalimentar la visió dels docent i aportar la seva visió com a consumidors del procés d’ensenyament.

Com podem veure, primer cal tenir molt clar el concepte de “tecnologia” ja que, en molts casos, segons aquesta pot produir-se una variació en l’enfocament o perspectiva. Per exemple, fa bastant temps aquesta era concebuda com un instrument capaç de controlar el procés educatiu, però actualment ens referim a aquest concepte per el següents camps:

    ·    La manera de fer d'una organització (tecnologia invisible)

    ·    Dispositius o recursos de caràcter físic (tecnologia material)

A més, per tal de que es produeixin processos reals de millora a nivell educatiu es requereix que els docents i/o professionals siguin capaços d’innovar i, en aquest cas, es refereix a la selecció del mitjà més eficaç per aconseguir una finalitat determinada. Per tant, veiem com està molt vinculat al progrés i els avenços de la societat en la que ens trobem immersos, donada la gran influencia que pot tenir.

Cal remarcar el fet de que tot procés d’innovació no té perquè comportar una millora en la eficàcia i que, en tot cas, aquests processos es duran a terme en el context de l’aula entre alumnes i professorat. Llavors, i tenint en compte això, és essencial donar rellevància a la formació dels formadors per tal de que aquests professionals puguin desenvolupar les seves competències i que puguin ser capaços d’escollir de manera més eficaç i eficient les eines més adequades segons la situació educativa.

Un altre aspecte que crec rellevant comentar consisteix en la capacitat de fomentar la crítica i autocrítica respecte el propi procés de docència així com l’ús dels mitjans tecnològics en aquesta. Els resultats obtinguts a través d’aquests mitjans depèn principal del ús que el docent, així com el alumnes, realitzin d’aquets. Com vam veure a la "La ilusión de la tecnologia", la tecnologia no té un caràcter neutral sinó que té darrere una sèrie d’ideologies econòmiques i socials que poden afectar a la pràctica docent i que han de ser tractades i analitzades. Per tots aquests motius caldrà reflexionar sobre quan les TIC milloren l'educació, enfocant-ho des de diversos conceptes d'innovació amb aquests recursos:

·   Ús de nous materials o recursos instructius

·   Ús de nous enfocaments, activitats o estratègies didàctiques

·   Elaboració de nous supòsits pedagògics 

Per acabar, considero essencial esmentar la importància d’integrar les TIC en l’ensenyament ja que pot esdevenir un element de gran utilitat per al docent en la realització de la seva tasca com  comenta Area (2007). Però el fet d’utilitzar els ordinadors o tabletes no implica que el professor sigui innovador, ni que l'alumnat incrementi la seva motivació o rendiment arrel de la seva incorporació a l'aula. 

Així, penso que per tal d'actuar correctament en relació a aquest tema serà essencial tenir molt present la següent idea: "Sin duda, la escuela del futuro estará llena de los artilugios electrónicos más novedosos, pero de los usos que hagamos con ellos dependerá qué nueva escuela seremos capaces de reinventar" (Bosco, 2008).